ESQUI MUNTANYA A ORTHLES-CEVEDALE ( ITALIA)

SORTIDA D´ESQUI MUNTANYA AMB LA UEU A ORTLER CEVEDALE

1 dia Sortim del Refugi Branca, jo porto un costipat de la ostia ha sobre m´estic prenen antibiòtic, però les ganes em fan sortir a fer cim, porto molt mal rotllo però amb al cap a terra vaig fen aquest no es al Guilla, però arribarem ¡¡¡ només sortir del refugi travessem una allau de blogs gelats, on algú es treu als esquís, continuem cap a una pala molt dreta i gelada que ens deixa a un coll a la dreta queda tota la glacera del Forni amb la Punta sant Mateo al fons i al Trezzero es veuen increïbles, nosaltres continuem baixant una mica i ens posem en un tub molt dret i gelat que ens deixa a

la part nord de la glacera del Forni, molt bones condicions i les esquerdes tancades amb molta neu, es molt llarga i al final puja per una pala bastant gelada que ens porta a una pla on d´aquí ja remuntem amb esquís per la carena del Palon de la Mare 3703 m, alguns arriben dalt amb esquís i d´altres els deixen a la carena, tots fem cim i després de fer la foto de rigor encarem la baixada cap al Branca, la baixada es bona però al final trobem la neu una mica transformada. Total 6h 30’ amb 1700 metres desnivell positiu.

2 DIA volem creuar del Refugi Branca cap al Refugi Nino Corsi cap al Nord, també passarem de la lombardia cap al Sud del Tirol, sortim a les 6:00 del matí perquè tenim molta feina, cares llargues i poca broma, poc a poc la gent es va despertant i ja comencen a sortir les primeres bromes i el bon ambient, pugem per la Vall di Rosole cap al coll del Pacuale, després de fer un tentempié pugem al Monte Pascuale 3553 m tot amb esquís i molt fàcil, després baixem al coll i per baixar a la glacera del Cevedale hem de passar per un pas una mica delicat amb pedres , la baixada te esquerdes a la part dreta i estan obertes s´ha de vigilar, un cop arribem al pla de la glacera toca posar pells i començar la pujada cap al Monte Cevedale 3770 m , jo ja tenia les pells posades quan sento “cuidado esquí”, un del grup se li escapa l´esqui glacera avall, l´intenten seguir però al cap de 400 metres es cau en una esquerda, m´entres una part del grup continua jo i uns quants mes, ens decidim de treure´l monto una reunió amb uns esquís m´encordo i m’entres m’asseguren baixo a l´esquerda, poc a poc i bona lletra consegueixo agafar l´esquí, ens ha sortir barato, li dono i avui ja m´havia guanyat una cervesa, continuem pujant, al Gerard que a partir de 3000 metres s´adorm, perd una pell, avui semblava que era el dia dels problemas, li deixem una i continuem, pugem al Monte Cevedale sota la forta calor del mati, ultim tram abans d´arribar al coll una llampa de gel de la ostia, alguns moments de crisis, pero al final fem cim, al baixar montem un pasamà amb al Mestre Coca “ Le Guide”. Baixem fins al refu del Casati una baixada molt bona, després de parar i fer un tentempié ens decidim de continuar per la llarga vall que ens porta al Refugi Nino Corsi. Total 8 hores i 1650 m.

3 DIA Sortim del Refugi Nino Corsi, potser un dels mes alpins que em estar almenys no sembla tant hotel, perqué últimament als refugis de muntanya s´haurien de dir Hotels de Muntanya, nomes sortir ens trobem amb un tram difícil de baixada amb pells, no interpretem massa al perill pero després desde l´altra banda miro i vec que i havia una caigudeta per una paret de pedra que no veas, després ens trobem una pala gelada que ens porta al plató on trobarem una vall llarga i ampla amb algun tub entremitg, ja es la 3 vegada que poso cuchilles, si algo he apres aquestos dies es que quan es va tranquil i al Guide posa cuchilles tota la tropa les posa, ningú discuteix res al mestre es al mestre, esclar que pujaría sense cuchilles apretant una mica les dents pero no val la pena estem aquí per relaxar-nos, seguin per aquesta vall arribem al coll del Madriccio des d´aquí pujem al Pic de Beltovo di Dentro 3325m una Ascenció molt fácil on a l´altra banda hi ha les pistes que ens baixaran al pròxim refugi, tot pujan jo de reull vec la Cima Madriccio que te una Aresta que fot una pinta, però be em conformo amb l´altre, Baixem cap al Refugi de Citta di Milano, molt guapo i bon tracte amb unes vistes del Gran Zebru que impresionen bastant. Avui jornada curta, suposo que es perqué la gent es recuperi una mica total 4h 40’ 1200m desnivell positius.

4 DIA Una de les coses que mes malament tenen aquestos refugis Italians es la previsió meteorológica, no hi ha cap parte al Refu, sempre et diuen crec que si, crec que no, farà vent, farà així així, be una putada, doncs ens aixequem el 4 dia i un mal temps de la ostia, esclar si almenys sabéssim si s´arreglarà mes tard o si farà mal temps tot al dia, després d’esmorzar tothom diu la seva, un esclar que podem sortir, l´altre ens haurem de girar, jo mirava al Mestre Coca , ell escoltava a la gent però ja havia pensat que faria. En el moment que vam veure una finestra vam sortir , havia nevat una mica per la nit i feia vent amb bastant fred, nomes arribar a la glacera del Solda ens vam encordar perquè com havia nevat i no coneixíem la zona podíem tenir alguna esquerda, al grupillo molt callat, fa fred i comencen a venir presses per arribar en principi només em de trascollar per pas del lago Gelato, una de les frases de la sortida va ser al Coca dient-li al Jonhy “ venga espavila i tira amunt que això està xupat” , va ser en un moment que hi havia boira i semblava que era una pala molt dreta. Arribant al coll trobem unes peazo esquerdes de la ostia i abans de passar al coll una Rimaya que passem per damunt, al arribar al coll sense treure pells i sense poder tirar fotos, ambient una mica de nervis baixem amb pells per una pala que ens porta a la glacera del Cevedale, tothom anava darrere al gran mestre Coca, ve menys la parella formada per Xavi i Montse que anaven en primera posició destacats,ja,ja,ja,….. Arribem al Refugi del Casati ,alguna congelació en alguna mà i cares gelades, avui en lloc de demanar birres tothom demanava caldos i tes calents, quan feia 5 minuts que estabem allà el grup ja volia tornar a sortir a fer un cimet per acabar la jornada, allà al costat mateix teniem el Pic Solda de 3376 m fem cim amb alguna ráfaga de vent i bastant fred després de pujar-lo vam baixar per una pala espectacular de neu pols que algún va maleir als ossos a la mare naturalesa per fer-la tan pendent.. finalment arribem al Refugi Pizzini, gent molt agradable i bon tracte, jornada de birres com es habitual i pica pica urgellenc com cada dia amb embotits de la Seu i Formatge del Gran Antonio de Albacete.Total 4 hores i 1100 desnivell, jornada curta però les condicions meteorologiques la van fer durilla….

5 DIA Avui es al gran dia tothom té moltes ganes de fer al Gran Zebru, es al objectiu de la Sortida, un cim que el miris per la cara que el miris impressiona molt, la gent està preocupada, a mi nomes em fa por la part de dalt m´ha tocat una cordada que haurem d´anar mes lents del que a mi m´agrada però es un repte que arribem tots a dalt, també amb motiva, el dia abans tot son preguntes a la gent que hi ha al refu, com es puja? Com està la neu? Ens llevem una mica mes tard, esmorzem i a les 7:00 sortim cap al Nord per la glacera del Zebrú, sembla que el temps serà bo, però molt fred, tothom callat no se si es al cim que ens te a tots acollonits, poques paraules, la tònica de sempre, David , Vitrinari de la Cooperativa i un mateix per allà fora de la fila de la gent, Xavi i Montse destacats, i al gran mestre Coca amb tota la fila al darrera, quin goig que fan ¡¡¡¡. Arribem sota al Pso Bottighia una pala que fem amb esquis, a baixat una allau i hi ha força bolos gelats, al peu d´una canal deixem als esquís i comencem a pujar fins a un hombro on fem un tentempie. Em miro a la meva cordada i els pregunto si volen pujar encordats o no? Davant al dubte i veien que al mestre s´encorda decideixo fer-ho, anem pujant a un ritme lent però continuo, m´entres el Vitrinari, al David i al Poli pujen com uns coets, es una pala bastant fàcil d´uns 40 o 45 graus que al final s´aplana una mica per fer l’última canaleta, flanqueig cap a l´esquerra on escaquejem l´Aresta i al cim, per fi al Gran Zebrú 3850 m tots molt contens fem les fotos de rigor e iniciem la baixada, la neu està en perfectes condicions inclús 3 persones de la zona baixen la pala amb esquis,” quins valents”.Nosaltres tirem avall cap al Refugi Pizzini novament a fer una cervesa per celebrar-ho i baixem a dormir al refugi del primer dia Forni, bon sopar i a dormir demà l´últim dia....

TOTAL 6 h 24’ + 30’ baixada Pizzini al Forni 1200 desnivell +

6 DIA Sortim al mati volem fer al Palon de la Mare de 3680 m per no perdre alçada per la vall decidim tirar de Gps i fer una ruta alternativa, tot va be fins que ens colem i pujem abans això fa que després de tubs i mes tubs un laberint de neu i pujades” molt guapo” arribem a la Glassera del Forni, bastantes esquerdes i decidim encordar-nos, ja em tingut 2 baixes al Carles que es trobava malament al matí i la wife del Guide que tenia mal de panxa i ha girar quan feia poc que havíem sortit, avui el Coca ha posat un ritme mes fort de lo habitual, fen així que mes d´un bufes una mica mes de lo normal, les primeres posicions no eren les dels altres dies i la gent no parlava gaire, un cop a la Glacera veiem que l´itinerari es bastant difícil i decidim flanquejar cap a la ruta normal, un cop a la ruta fem un tentempie i al arrancar le Guide surt com si estigues fent una cursa d’esquí de muntanya serà perquè tenim un altre grup al costat s´ha de demostrar que a la colla de la UEU també tenim nervi, je,je,je...finalment després de pujar unes pales amb neu desfeta tothom pensava en la baixada que podia ser de pel·lícula, anem pujant el tram final una mica pesat perquè anàvem darrera d´una parella de veterans, finalment fem cim fotos de rigor i avall la baixada no va estar malament, fins hi tot vam trobar una cornisa per saltar, un servidor es va voler fer al xulo i va acabar rebossat com una croqueta, que hi farem es la preu de la fama.. je,je. Cap al refu a ordenar les coses que a les 4 puja a buscar-nos al taxi.

Total 6h 39’ amb 1500 m desnivell +

Per la nit soparet amb tota la colla( VITRINARI DE LA COOPERATIVA, GUIDE, WIFE, QUE PASA POR AHI, CARLES, PASCUALE, RICARD L´APRENENT, XAVI I MONTSE, JOHNY, AL TONI D´ALBACETE,RAMON EXTREM , DAVID I GUILLA) una mica de gresca i al dia següent cap a l´aeroport, únic inconvenient que vam esperar a l´aeroport moltes hores però molt be tot, una gran sortida en una zona molt guapa i esquiable, molt recomanable per gent amb tots als nivell d’esquí, i sobretot una gran colla d’esquí de muntanya que saben gaudir de la muntanya i pasar-ho molt be..

APA COMPANYS FINS LA PROXIMA UN PLAER........