CRONOESCALADA NOCTURNA VALLTER

Bon començament de temporada, un mes força carregat d´entrenos i tot i que la intensitat no ha predominat en els meus entrenos, bon resultat amb una primera pujada una mica agonica pero a la segona ja vaig trobar la intensitat adequada, la cosa va per bon cami....

Comença la temporada 2011 amb record de participació a la Crono nocturna de Vallter. Ahir dissabte a la tarda, es va disputar la primera prova de la temporada 2010-2011, a l'estació d'esquí de Vallter. Tot i la manca de neu, quasi 90 corredors van encendre el frontal per fer les dues pujades a Marmottes, de 333m de desnivell que l'organització havia preparat. Es van complir els pronòstics i els guanyadors de la prova van ser els mundialistes Marc Pinsach amb 00:30:43 i en noies Gemma Arró 00:36:44.

GENERAL MASCULINA RECORREGUT A

1.-MARC PINSACH 30'43" TOTAL 2 PUJADES

2.-AGUSTI ROC 31'40"

3.-NIL CARDONA 32'26"

4.-MARC POMA 33'12"

5.-JOAN TORNE 33'25"

6.-XAVIER SADURNI 34'19"

7.-XAVIER GUILLAMO 34'19"

8.-JORDI PALOMARES 34'25"

9.-MARC REIXACH 34'40"

10.-MANEL PELEGRINA 35'28"

GENERAL FEMENINA

1.-GEMMA ARRO 36'44"

2.-TINA BES 41'33"

3.-PILAR QUESADA 43'14"

4.-MARTA GARCIA 43'40"

5.-MARIA FARGUES 45'21"

RECORREGUT B "1 PUJADA"

1.-MARC RIERA 18'24"

2.-ORIOL BERTRAN 20'19"

3.-LLUIS ILLA 30'07"

Tot plegat va acabar amb un sopar de germanor i sorteig de material per tothom. Així doncs donem per encetada la temporada i us esperem a tots el proper cap de setmana al Pas de la Casa i Eyne Cambre d'aze.

VIATGE DOLOMITAS 2010

Que podem fer 9 dies a dolomitas?

Disposats a començar les vacances al Ricard em passa a buscar amb la seva furgoneta per casa, tot son bosses ben ordenades( IKEA) que funcionen molt be, motxilles i botes, res que nomes anem 2 i casi emplenem tota la furgoneta.

Després de 11 hores ens parem a dormir a una àrea de Servei just entrar a Itàlia, al dia següent ens aixequem i després d´esmorçar continuem al viatge direcció Gènova, Trento i pel costat del Lago di Garda cap a Madonna de Campiglio on tenim un parell de mapes de la zona de Gruppo di Brenta, després de visitar la ciutat ens adonem que la zona no ens motiva gaire molta pijeria, maximo dutti, Adolfo Domínguez, res que sortim d´aquí en direcció Canazei que això es troba més a la dreta, pujant fins a trento i abans d´arribar a Bolzano trenquem a dreta fins a Canazei molt recomanable.

Aquí hi ha càmping es pot aparcar amb l´autocaravana als ports de muntanya, pots escalar, hi ha moltes rutes per fer BTT, pots fer ports amb bici de ctra, Ferrates etc….

1DIA: Anem a dormir sota el Paso de Sella, i per començar sortim amb les motxilles decidits a fer una volta circular per SASSOLUNGO una zona al costat del GRUPPO DEL SELLA, aquesta volta va pel sender 526,528 cap al refugi de Seteur i després cap al refugi Comici-Hutte 2153m ,puja per una bonica vall cap al refugi Vicenza i d´aquí s´enfila per una caminet pedregós i dret cap al refugi Forcella Sassolungo on baixa per una tartera molt dreta fins al paso di Sella on tenim la furgoneta. Dinem i per la tarda anem a fer una via ferrata que hi ha a la zona (Ferrata de Col Rodella) 110 metres de desnivell de ferrata molt ben equipada amb poques escales , molt facileta i curta però ens serveix per saber com funcionen les ferrates a Dolomites..

2 DIA: Baixem cap a Canazei ( eviteu baixar a les 5 o 6 tarda a la rotonda del poble es formen cues bastant llargues) i d´aquí ens anem al càmping a dormir per fer-nos una bona dutxa i conectarnos al mon real ( intenet) una estoneta, al mati ens aixequem un bon esmorzar i després de fullejar un llibre que ens ha deixat el nostre col.lega Gastón veiem una Via Ferrata que es diu Tridentina que ocupa tot un llibre senser i pensem que pot valdre la pena anar-la a fer.

Es a la zona del Paso di Gardena, direcció Corvara in Badia, arrivem força tard a fer-la i trobem bastanta cua, la Ferrata es molt fàcil i esta força be, te 2 parts la primera anem força be adelantant gent però a la segona es forma un tap de gent i fem una miqueta de cua, La Ferrata té 600 metres de desnivell i puja al Pisciadú 2985 metres, després es passa un Pont penjat i s´entra en un altiplà on hi ha al refu de Cavazza di Pisciadú,

després la baixada per una vall paral.lela i arribem al cotxe on menjem una miqueta i anem a un riu molt proper per fer-nos una dutxeta, baixem a Corvara on anem a fer unes birres i sopem una miqueta i anem a dormir al Passo Pordoi.

3 DIA: AVui em decidit mirat al llibre i fer una de les Vies Ferrates mes difícils de la zona, després d´esmorzar ens dirigim cap al Ossario del Pordoi que es una mena d´edifici on hi ha tombes amb personatges importants morts per la 2 Guerra Mundial i d´aquí fem una pujada molt directa fins sota les impressionants parets del Piz Boe, pujant llegim un cartell que posa obligatori corda per algun pas esposat que hi ha a la ferrata i ja començen els dubtes em d´anar a buscar la corda a la Furgoneta? Al final decidim tirar amunt i sobre la marxa, la primera part es dura la segona part es molt disfrutona, algun punt sense cable , es puja al Piz Boe de 3152 m on hi ha al refugi Piz Boe, aquí fem un tentempié i agafem la baixada cap al refugi Forcela Pordoi on s´agafa una tartera molt dreta i disfrutona fins al cotxe.

A la Ferrata li posen 4,4 al llibre de dificultat técnica i es bastant física sobretot la primera part, te algún punt esposat però res que no faci una persona habituada a l´alta muntanya, te poques escales, es com una via d´escalada amb una sirga al cantó per assegurar-te.Té uns 900 metres de desnivell total ( 400 de ferrata) i es tarda unes 5 i 6 hores pujar i baixar.

4 DIA: Com que ja em fet molta activitat a la zona del Grupo del Sella ens decidim anar a la Marmolada una zona que ens va aconsellar un amic on es pot fer activitat variada i a sobre tenim la glacera de la Marmolada( la neu es el nostre terreny). Dormim al parking de sobre al Llac artificial Stausee, al mati ens aixequem esmorzem una miqueta i agafem la pujada molt dreta i dura cap al refugi Pian dei Fiacconi 2625 al Ricard posa un ritme infernal degut a la mala ostia que porta( no posaré al motiu, el que passa a dolomites es queda a dolomites), d´aquí una baixada borejant una aresta al costat de la glacera pel cami 606 fins al coll de la Marmolada sota unes parets impressionants, trobarem algun tram amb neu que no fara falta grampons,nomes amb al piolet a la mà el podrem passar, al peu de la pared agafarem la via ferrata de la Marmolada i pujarem fins a la Punta Penia 3342m aquí per variar trobem un refu, aixó es la ostia aquestos italians posen refus a tot arreu,una cocacola i després d´encordarnos baixarem per la glacera

fins una canal que hem de baixar i tornar agafar la glacera, aquí un tram d´esquerdes i després de superar-lo continuem fins al refugi de Capanna al Ghiacciao 2700m i tornar agafar al cami de pujada fins al cotxe. Una activitat molt complerta d´unes 6 o 7 hores amb 1400 m desnivell +, combinada amb glacera encordats, via ferrata i trekking amb pujada, bastant aconsellable i divertida.Material necessari: casc,piolet, grampons, corda de glacera, algun cordino i Mosquetó, arnés,dissipadora de ferrata i molta aigua.

5 DIA: Ens hauria fet gracia fer mes coses per la Marmolada perquè es un lloc molt guapo, peró també volíem anar a veure Cortina d´Ampezzo i fer la volta a les 3 Cimas de Lavaredo, la ciutat de Cortina es una mica estressant no l´aconsello, peró es pot passar de llarg i pujar cap a les Tres Crosi direcció al Llac Misurina , en aquesta zona tot son cartells de prohibit dormir i aparcar, un rotllo,pero una mica mes endavant llac d´Antorno pujant a l´esquerra hi ha un petit racó per poder aparcar la furgo i dormir. Al mati ens aixequem i ens dirigim direcció Refugi Auronzo, normalment la gent puja amb cotxe fins aquí, peró et claven 20 o 30 euros i nosaltres vam agafar un corriolet que poc a poc s´anava fen durillo pero molt guapo, un cop vam arribar al refu,molta concentració de gent , vam sortir en direcció a les agulles del rellotge cap al col di Mezzo, per no seguir el mateix camí que tothom, decidim pujar una miqueta i anar mes per sota de les cimes de lavaredo quan portem una estona ens donem compte que puja molt i escurçarem massa i tornem a baixar cap al camí original, quan portem una estoneta el meu cap em deia que avui seria el trekking entre Roberto Pedrinni i Immanuela Branzati no veas quin pijerio, després anem al col Forcellina mirant les impressionants 3 cimas de Lavaredo i en direcció al refugi de Locatelli, on agafem tota la galeria impressionant que ens puge per l´aresta del Paterno (portar frontal la galeria es llarga i fosca) d´aquí agafem al camino atrezzazo que ens puja al Monte Paterno 2744m molt guapo i unes vistes increíbles de tota la vall,vigilar la part de dalt hi ha algún tram esposat, d´aquí tornem a baixar fins al coll on agafem un camí de baixada que ens porta per dintre de la roca molt recomanable, i ens deixa al refugi de Lavadero( portar dissipadora, arnés i casc ) un cop al refu sortim en direcció al refugi Auronzo i una horeta mes cap al cotxe, Total 7 hores amb activitat variada, trekking, ferrata, i al Monte Paterno molt guapo.

l´experiència força bona,un lloc molt recomanable per anar a fer trekings, ferrates, escalar, btt, bici ctra , i anar-hi amb la parella amb als amics perquè hi ha tot tipus de dificultats, a mi personalment la millor zona es la de Canazei, perque no hi ha tant gent i pots anar mes al teu rotllo, cap problema per aparcar on vulguis , després la zona de Cortina molt pijerio peró la zona es guapa per fer activitat mínim visitar les 3 cimas de Lavaredo. L´únic problemilla es que queda una mica lluny penseu en 2 dies d´anar i 2 de tornar per anar-hi tranquils.

Pagines web interesants:

- www.vieferrate.it

VOLTA CIRCULAR COMA-PEDROSA

Avui sortin de guardia anem amb al Riki i al Marc a fer una volta circular per la zona andorra, sortim d'Arinsal i primer pujem per una pista fins agafar al Gr que ens porta al refugi de les Fonts d´aqui pujem al coll dels Estanys Forcats que es troba entre el Medacorba i el Pic de Baiau, aquest limite la frontera Andorra-Catalunya, d'aqui baixem al refugi de Baiau i voregem al llac per pujar a la Portella de baiau i d´aqui baixar una miqueta i remuntar a l´aresta del Comapedrosa on finalment arrivem aL PIC del Comapedrosa 2942 metres fen així al pic mes alt d'Andorra, una baixada molt franca per la cresta on hi ha un cami molt marcat fins arribar a l'estanys negre on agafem al cami de baixada el refugi del Comapedrosa, abans d´agafar la pujada del refu continuem recte i farem una baixada amb molt desnivell, al costat d´un torrent que ens portarà un altre cop a la pista de pujada, d'allí amb 10 minuts estem al cotxe.

6 horetes caminant 16 kilometres, 1700 de desnivell positiu i 1700 desnivell negatiu, tot això parant a esmorçar, tirar fotos i molt tranquils.


TRACK VOLTA COMAPEDROSA-BAIAU

LA INDURAIN 2010

LA INDURAIN 2010

Bones Posicions dels corredors del TUPEDALA a la marxa INDURAIN 2010.

JORDI DIAZ ( AGUITA) 135 GENERAL ,18 POSICIO SEVA CATEGORIA,

JORDI GUITART ( ESE GUITI) 245 GENERAL 46 POSICIO SEVA CATEGORIA .

XAVI GUILLAMO ( ESE GUILLA) 134 GENERAL 34 POSICIO SEVA CATEGORIA , tots amb diploma d´or.

Tot va començar un mati esmorçant al parc de Bombers, amb un cafè amb llet a les mans tothom es molt valent i tots fem uns temps increïbles, l’ Aguita va proposar aixo d´anar a l’ Indurain una pedalada popular que es fa a Navarra a 11 km d’ Irun, son uns 186 km , la gent no te massa costum de sortir a fer marxes fora de les habituals com poden ser la volta al Cadi, la Pallaressa, 3 Nacions, aixi que al divendres 23 a les 4 de la tarda “ Ese Guiti”, el Juvenil Aguita i “ ese Guilla” vam marxar cap a Navarra amb al MONOVOLUMEN DEL AGUITA, aquestos viatges normalment tothom esta molt espitós al començar al viatge tot son anécdotes i riures i poc a poc m’entres passen als kilòmetres la cosa es va calmant una mica.

Vam arribar a Vero de Bidasoa i després de deixar les maletes a lloc, vam anar a sopar un típic “xuleton” de la Zona i una botelleta de vi negre, al dissabte pel mati seguint la rutina del MAESTRO AGUITA vam anar a rodar uns 30 kilòmetres amb bici per estirar una mica les cames, de tornada a l´hotel una dutxeta i un dinar, buscàvem un plat d´espaguetis i no en vam trobar cap per aixó que ens vam decidir per un altres “xuleton”, la cosa va de xuletons je,je,je, una bona migdiada i vam decidir anar a fer una passejadeta a IRUN que al final van resultar casi una marató pels carrers d´IRUN buscan un lloc per menjar pasta, quan per fi vam trobar un ITALIA estava tancat, vam sopar en un bareto de mala mort que ens vam portar un plat macarrons.

Finalment 6:30 mati ens despertem i anem a esmorçar i després vestir-nos, i posar-nos crema i dirigir-nos cap a la sortida, ens esperaven 186 km i uns 2000 de desnivell amb 5 ports, jo no havia fet mai una marxa tant llarga i això d´estar entre 6 i 7 hores a sobre de la bicicleta no se com aniría. Es dona la sortida i començem a pedalar tothom de presa per agafar les primeres posicions, nosaltres entre riures y conyes anem fen miro al contakilometres de la bicicleta, (per cert vaya contakilometres que s´ha comprat al Guiti no el tenen ni als corredors de ASTANA) veig una mitja sorprenent aixó d´anar amb pelotón funciona. al primer tunel que passem bastant fosc algú reventa la roda de la bici i es produeix una caiguda espectacular, quina por em sembla que no paso tanta por ni escalant coses dificils, vaig girar al cap i vaig veure bicis volant i corredors pel terra. Finalment arribem al primer port el Alto de Belate el ritme era normal pero s´havia de conservar una miqueta que allò era llarg ,malgrat tot anabem adelantant a corredors, després fem la baixada cap a Olaguë,aquí vam fer al Alto de Egozkue i va manar cap a Iragi i Urtasun, fem un altre port , el Pto de Artesiaga i baixem cap a Zigaurre on era un dels punts mes baixos aquí vam fer al Alto del Ziga on tormen a repetir al Pto de Belate aquesta vegada tot i que ja portavem un bon tute vam pujar amb l´Aguita amb un ritme fort, vam adelantar molts corredors i la cosa anava a mes, i jo veia que si podia aguantar al ritme del MAESTRO aniriem be, per altra banda la previsió meteorologica del nostre meteoroleg( propietari del hotel) no es cumplia ni de broma perque va dir que faria bon temps i ja feia hores que plovia i als ports ens fotiem molls i despres a la baixada una rasca que semblava les curses d´esqui que faig a l´hivern. Es va anar forman un grupet d´uns 15 corredors que anabem bastant iguals de ritme a les pujades Lo Maestro Aguita i jo els hi fotiem una mica de canya pero a les baixades que estaven molles ens adelantaven ells , tot bastant compensat.només quedava l´ultim port les cames ja començaven a cremar i vam acabar fent al Alto de Orokieta, llavors uns 40 kilometres que en teoria eren baixada fins a la meta, pero aquesta gent tenen un concepte diferent al nostres de les baixades perqué encara vam fer com diria l´Aguita “ unas cinco Tachuelas que no veas”, arrivan a la carretera N-121-a uns 20 kilometros rodadors fent relleus algun mes que altres ( algun escaqueo), i al final arrivada a Vera de Bidasoa.

TOTAL 182 KILOMETRES 3200 METRES DE DESNIVELL, 6 HORES 9’ PEDALANT, UNA MITJA DE 30,03 KM/HORA .

ESCANYABOCS 2010

Ja torne a ser hora d´apretar una miqueta, Aquest cap de setmana a la Seu s´ha celebrat la 3 edició del Festival de Muntanya Escanyabocs 2010, bona participacio de gent unes 1000 persones participant en les diferents proves, i nomes uns 70 valents que fant totes les proves optan així a fer l´home de ferro, es tracta d´una conbinada de 4 proves, Primera el Raid amb disciplines com btt i correr mitjançant orientació i estrategia, Cayac, tir amb Arc. Al mitgdia la Vertical Quiri una cronoescalada de muntanya a Noves de Segre on es fan 4,5 km amb 900 metres de desnivell,a la Nit l´orientació nocturna i finalment al diumenge una pedalada de 50 km i 1500 de desnivell, aquest any em feia una mica de mandra de fer-ho tot pero tenia de defensar al titol de l´any passat, al Raid degut a que la meva parella torner es va lesionar a l´hivern i encara no pot apretar gaire vaig decidir de fer-lo amb al Coromines un company de la Seu, despres de fer una primera part d´orientació a peu on ens van sobrar 15' vam agafar la bicicleta decidits a menjar-nos al mon i vet aqui ens vam perdre per una cami al costat de la seu, i finalment nomes vam trobar 4 fites coses que ens va fer baixar al lloc 41 de la classificació, ho tenia malament per ser l´escanyabocs de ferro, pero va sortir l´orgull i a la vertical Quiri on la majoria de gent feia mes temps que l´any passat jo vaig baixar al temps 2' fent aixi una primera posició de l´escanyabocs,vull destacar també la bona posició del Jan Luc que va entrar davant meu amb un temps de 42', la pajara del David que encara arrosegava la cursa de Zegama, la cara de satisfacció del Joan quan va arribar a dalt del Quiri, i la bona compañia del Ricard que es un incombustible sempre està allà. despres a la nit l´orientació no em va anar malament, podia correr mes pero suposo que tenia al cap amb la pedalada del diumenge. Em vaig llevar al diumenge amb una mica de mal de cames, "normal" pero un cop vam enfilar la primera pujada ja no pensava en les cames si no en disfrutar del maravellos circuit que ens van montar els amics del Tupedala, vaig fer la carrera amb al coromines que esta mes fort que al vinagre i despres de pasar algun moment dur vaig poder aguantar-lo, a les pujades ell tirava una miqueta mes que jo pero a les baixades jo anava un pel mes ràpit, una bona cursa tambe vaig arrivar en primera posicio de la classificació d´escanyabocs,Sumant totes les proves al final vaig fer una meritoria 3 posició, pero apart d´aixó em quedo amb els bons moments del cap de setmana, i el veure que cada any vaig millorant temps...

SORTIDETA BICI NOVA CTRA.

SEU-PUIGCERDA

CRONIQUES DE LA PIERRAMENTA 2010

DIMECRES 10 MARÇ

Aquesta es la segona participació que faig a la Pierramenta, aquest any no tenia l´intenció de fer-la perque volia fer una bona copa Catalana, pero tot va començar amb una trucada del meu company de feina Marc Reixac que em va dir que la serva parella no podia anar i tenien l´inscripció feta, tampoc no era plan de perde una oportunitat així, i vam començar a fer algun estrenillo junts per coneixer-nos mes, un tipus molt senzill i molt ben parit, vam fer tots als preparatius i al dijous al mati vam quedar a puigcerda per fer junts la ruta cap a Beaufort, tot i que hi ha 800 kilometres es pasen molt ràpid parlant de material, curses, grampons, piolets, de feina , no et dones compte i ja estas allà, ja es respira l´ambient de els equips, la vall, la gent els cartells per tot arreu, tot una festa.

Despres d´instalarnos a le Jorney ( catalans, vascos, etc…) i coneixer els postres companys d´habitació, quina casualitat al Gerard Garreta i al Dani Terrise, feia dies que no ens ho pasavem tant be, no tot a de ser patir en l´esqui de muntanya tindre uns bons companys al costat es molt important.ens vam posar a sopar a les 7 de la tarda i cap a l´habitació a dormir alla vas a dormir molt aviat perque tambe t´aixeques molt aviat, al primer dia es una mica fotut adormirte, pero a mesura que pasent els dies com que estas cansat ja es posarte al llit i pam.

DIJOUS 11 MARÇ

Arriva l´hora de la veritat, ens aixequem a les 5:30 per anar a esmorçar , encara que l´any passat no vaig anar tot era igual el mateix menjador el menjar de sempre, per cert molt bo, encara que la gent ara ja porta els seus pastels energetics i no li fa gaire gasto als cereals i el formatge que et donen alla. Un café amb llet unes torrades amb mermelada i mantega i cap a l´habitació per acabar de preparar la motxilla, sortim a escalfar que encara es de nit una sensació una mica estranya fa bastant fred i esta gelat, pero amb als peazo plumons que portem no pasa res, unes pujadetes, xerrades amb als companys i mirades de reull i finalment a les 6:30 donen el tret de sortida per afrontar la primera etapa de la Pierra, anem a una vall nova que no havia estat, 1 pujada de 160 m tipica pel costat de le Chornais per agafar una petita baixada que ens porte al costat de l´arrivada aixi ja s´estira una mica al grup,sortim amb als esquis a les mans corrent per l´asfalt uns 800 metres per encara la primera pujada de veritat de 700 metres, on agafem una baixadeta molt curta i tornem a encarar una forta pujada de 550 m bastant tècnica amb la part final una tram de canal molt xulo, una altra baixadeta i una pujadeta molt curta per un llom per tornar a encarar una baixada bastant gelada i técnica, on tornariem a posar pell i fariem una pujada de 700 amb canal final molt guapa, allà tornem a treure pells i fem una baixada de 500 metres on tornem a posar-les i fem l´ultima pujada de 500 amb un tram d´aresta espectacular on es veia un mar de nuvols a sota molt guapo, increible es la paraula per definir-ho , baixada molt llarga de 1200 amb un tram final de bosc on alguna parella va començar a veure el que era la pierramenta, esquis trencats, Pals trencats, alguna topada amb algun pi,etc.. per cert jo vaig trencar els Pals, i al control em van deixar uns, un tramet final amb patinador i una baixada cap a meta, total 7 pujades i 6 baixades , Canals, pales gelades, arestes, bosc, allaus, tot un espectacle que acavaba de començar, TOTAL 3050 , 25 Km i una bona 60 posició, sense apretar massa les dents. Aixó pintava be.

Despres de la cursa hi ha un pica-pica d´arrivada amb galetes, sucs, fruits secs, on tothom comenta la jugada, les caigudes que ha tingut, el material trencat, com ha anat la cursa etc… despres els mes putejats tornen amb esquis cap a le Chornais tot un putadon, pero va be per estirar cames, una dutxeta i a dinar que ja es la 1 i toca dinar,perque aquestos francesos dinen molt aviat, a les 2 toca una bona mitjdiada, i despres al massatge meravellos de cada dia.

DIVENDRES 12 MARÇ

Ens podem aixecar 30’ mes tard, quin luxe tu ja no sera de nit quan sortim a calentar, be la mateixa rutina de sempre esmorçar, habitació, posar power gels a l´aigua, i a calentar, Sortida en massa al mateix lloc que ahir pugem per la pista de sempre devant le Chornais i despres fem una baixada per una pista d´esqui fins a Serraz ( els que van encerar als esquis ahir van encertar la jugada), Sortida corrent pels carrers del poble on la gen esta animant per les cantonades i als balcons, despres enfilem una primera pujada de 1050m amb una baixada de 425 que ens porten a la Marsia on tornem a pujar uns 770 m per arribar a la Cote (2934 m) alla agafem una baixada i tornem a pujar 500m fins al Moint Coin on fem una aresta molt guapa i despres una baixada de 1700m directa amb trams molt guapos, al final ens fan remuntar uns 100m amb patinador ( tipic de la pierramenta) i arriban a meta fem uns 3 kilometres de repechons i baixades amb pells on les rampes començen a fer feina. Final arribada avui em fet 2900 m amb 36 kilometres, quines etapes mes guapes , pero el cansament ja es comença a notar, algun ja li ha picat fort l´home del Martell al Cap.

DISSABTE 13 MARÇ

Ja estem a l´ecuador de la Pierramenta i al Dissabte es la etapa reina l´Aresta de la Gran Mont, tot preparat per no variar ens aixequem molt aviat i cada dia l´escalfament es mes curt pero una vegada sona la bocina sembla que tothom s´oblida del cansament i sortim tots poseits, al cap d´uns 15 minuts la gent ja es comença a posar a lloc pero sempre n´hi ha d´atrevits que despres ho paguen. Una primera pujada de 1100 que ens porta al Col de la Forclaz, després una de 400 que ens porta a l´antecime on agafem una baixada tecnica i despres pujem la vallo de 700 m on ens porta a l´Aresta de la Grand Mont, aquest any el fet d´anar en la posició 60 ens permet no fer tanta cua a l´aresta i poder disfrutar menys de l´ambient, recordo fa 2 anys que vam cantar i tot en aquell tram aeri, finalment pujada de 400 i baixada cap a la meta. Una dutxa una bona mitjdiada amb un masatge, despres anem al breafing o fem una volteta per la fira de material i marques d´esqui de muntanya, sopar aviat i a dormir que demà es l´últim dia.

DIUMENGE 14 MARÇ

Era la Nostra oportunitat de avançà uns quants llocs, etapa curta, els altres dies no haviem anat a tope, ens havien respectat les pajares i teniem els companys d’habitació allà al devant, per aixó vam sortir forts, la primera pujada 1200 sens va fer curta a dalt vam fer un mal canvi i ens va adelantar al Gerard i al Dani, ens vam llençar al darrera seu i a poca estona en Gerard es va caure i es va fer mal, vam para i el vam ajudar perqué es un bon company i ell segur que també ho hauria fet,finalmente no es tan greu com sembla, quan va venir la Gendarmeri, vàrem continuar, pero una mica destrempats, perque haviem estat allà una bona estona,haviem agafat fred i també dic que estava una mica acollonit al baixar, resultat vaig baixar amb males sensacions i pensant amb al Gerard, peró be vam arribar i ens vam abraçar amb al Marc haviem acabat la Pierramenta aquella cursa fantàstica que no tothom pot dir que ha fet, al Marc la va probar fa uns anys i no la va acabar i jo ja sumava la segona i entre els 70 primers, l´any que be haurem de fer dels 50 primers.

L´última dutxa, recollida ràpida dels trastes i amb una Riatlla d´orella a Orella al Marc Reixat la Gemma Arrò i jo ens vam plantar a Puigcerdà, al darrera queden bons moments,patiment, suor, power gels, Pals trencats, lesions, molts rialles, i una pierramenta mes al sac……