LA INDURAIN 2010

LA INDURAIN 2010

Bones Posicions dels corredors del TUPEDALA a la marxa INDURAIN 2010.

JORDI DIAZ ( AGUITA) 135 GENERAL ,18 POSICIO SEVA CATEGORIA,

JORDI GUITART ( ESE GUITI) 245 GENERAL 46 POSICIO SEVA CATEGORIA .

XAVI GUILLAMO ( ESE GUILLA) 134 GENERAL 34 POSICIO SEVA CATEGORIA , tots amb diploma d´or.

Tot va començar un mati esmorçant al parc de Bombers, amb un cafè amb llet a les mans tothom es molt valent i tots fem uns temps increïbles, l’ Aguita va proposar aixo d´anar a l’ Indurain una pedalada popular que es fa a Navarra a 11 km d’ Irun, son uns 186 km , la gent no te massa costum de sortir a fer marxes fora de les habituals com poden ser la volta al Cadi, la Pallaressa, 3 Nacions, aixi que al divendres 23 a les 4 de la tarda “ Ese Guiti”, el Juvenil Aguita i “ ese Guilla” vam marxar cap a Navarra amb al MONOVOLUMEN DEL AGUITA, aquestos viatges normalment tothom esta molt espitós al començar al viatge tot son anécdotes i riures i poc a poc m’entres passen als kilòmetres la cosa es va calmant una mica.

Vam arribar a Vero de Bidasoa i després de deixar les maletes a lloc, vam anar a sopar un típic “xuleton” de la Zona i una botelleta de vi negre, al dissabte pel mati seguint la rutina del MAESTRO AGUITA vam anar a rodar uns 30 kilòmetres amb bici per estirar una mica les cames, de tornada a l´hotel una dutxeta i un dinar, buscàvem un plat d´espaguetis i no en vam trobar cap per aixó que ens vam decidir per un altres “xuleton”, la cosa va de xuletons je,je,je, una bona migdiada i vam decidir anar a fer una passejadeta a IRUN que al final van resultar casi una marató pels carrers d´IRUN buscan un lloc per menjar pasta, quan per fi vam trobar un ITALIA estava tancat, vam sopar en un bareto de mala mort que ens vam portar un plat macarrons.

Finalment 6:30 mati ens despertem i anem a esmorçar i després vestir-nos, i posar-nos crema i dirigir-nos cap a la sortida, ens esperaven 186 km i uns 2000 de desnivell amb 5 ports, jo no havia fet mai una marxa tant llarga i això d´estar entre 6 i 7 hores a sobre de la bicicleta no se com aniría. Es dona la sortida i començem a pedalar tothom de presa per agafar les primeres posicions, nosaltres entre riures y conyes anem fen miro al contakilometres de la bicicleta, (per cert vaya contakilometres que s´ha comprat al Guiti no el tenen ni als corredors de ASTANA) veig una mitja sorprenent aixó d´anar amb pelotón funciona. al primer tunel que passem bastant fosc algú reventa la roda de la bici i es produeix una caiguda espectacular, quina por em sembla que no paso tanta por ni escalant coses dificils, vaig girar al cap i vaig veure bicis volant i corredors pel terra. Finalment arribem al primer port el Alto de Belate el ritme era normal pero s´havia de conservar una miqueta que allò era llarg ,malgrat tot anabem adelantant a corredors, després fem la baixada cap a Olaguë,aquí vam fer al Alto de Egozkue i va manar cap a Iragi i Urtasun, fem un altre port , el Pto de Artesiaga i baixem cap a Zigaurre on era un dels punts mes baixos aquí vam fer al Alto del Ziga on tormen a repetir al Pto de Belate aquesta vegada tot i que ja portavem un bon tute vam pujar amb l´Aguita amb un ritme fort, vam adelantar molts corredors i la cosa anava a mes, i jo veia que si podia aguantar al ritme del MAESTRO aniriem be, per altra banda la previsió meteorologica del nostre meteoroleg( propietari del hotel) no es cumplia ni de broma perque va dir que faria bon temps i ja feia hores que plovia i als ports ens fotiem molls i despres a la baixada una rasca que semblava les curses d´esqui que faig a l´hivern. Es va anar forman un grupet d´uns 15 corredors que anabem bastant iguals de ritme a les pujades Lo Maestro Aguita i jo els hi fotiem una mica de canya pero a les baixades que estaven molles ens adelantaven ells , tot bastant compensat.només quedava l´ultim port les cames ja començaven a cremar i vam acabar fent al Alto de Orokieta, llavors uns 40 kilometres que en teoria eren baixada fins a la meta, pero aquesta gent tenen un concepte diferent al nostres de les baixades perqué encara vam fer com diria l´Aguita “ unas cinco Tachuelas que no veas”, arrivan a la carretera N-121-a uns 20 kilometros rodadors fent relleus algun mes que altres ( algun escaqueo), i al final arrivada a Vera de Bidasoa.

TOTAL 182 KILOMETRES 3200 METRES DE DESNIVELL, 6 HORES 9’ PEDALANT, UNA MITJA DE 30,03 KM/HORA .