MINI VACANCES AMB MOLTA ACTIVITAT ALS ALPS FRANCESOS

Al final puc anar de vacances em triat un dies d'activitat amb al Jordi Palomares i al Gaston, mes tard s'afegiran al Sadurni, Chiscu, Stefan, farem multi-activitat, em agafat estris d'escalada, bambes i la bicicleta, sortim al dia 18 de Puigcerdà amb al Palo, dinarem pel camí i amb 5 horetes sortim de l'autopista per dirigir-nos cap a Moustiers-Ste Marie passa'n pel Col D´Ayen fins a la Palud-sur-Verdon, finalment després de 7 horetes arribem a lloc, ens trobem tota la tropa: Gaston, Alfons, Araceli,Marc , Enric, Elena, etc... ens allotgem a un càmping molt peculiar que hi ha a la entrada del poble, un senyor molt campechano que no et demana res, només l'últim dia vas a l'oficina i li pagues i punto un Crack.

19-07-2011: Ens aixequem pel matí i està plovent quin començament, esmorzem a la furgoneta al Guide i al Flipi i un mateix, allarguem al cafè fins a l´hora de dinar, es al primer dia i ja ens em explicat totes les penes, no se de que parlarem els altres dies, però amb aquesta vida tant intensa que portem sempre hi han coses que explicar, a última hora de la tarda aprofitant que ja no plou i fanàtics com estem anem a escalar en un sector d'esportiva que hi ha al Col d´Ayen 1031m, bona roca i vies molt equipades, tot correcte ha sigut la primera presa de contacte amb al Verdon, fem unes 9 vies i cap a sopar.

20-07-2011:Fa estona que entra la llum del mati per la finestra de la furgo, m'aixeco a les 8 del mati, normalment els primers en llevar-nos som al Guide que sempre ens va a buscar al pa al forn del poble i jo, tot un detall apart de guide bon company i bon fotògraf això es un luxe,fem un bon esmorzar amb pa del dia, cereals, formatge, melmelada, galetes de xocolata, suc, cafè amb llet, completito, completito,després neteja de dents i a escalar avui toca la via Derobee 6b+ ( 5c obligat) 180 metres,tot un viote. Fem els 2 primers llargs d`aquesta via i després enllacem amb la via del costat que te una última tirada de 6c+ amb un pas de blog en un sostre bastant difícil. La Via es molt guapa i està en una peazo pared que impressionava son vies que es baixa rapelant , fem cordada amb al contador d´Isard,Guide Gaston i un servidor.

Per la tarda després de menjar algo sortim a estirar cames amb la bicicleta tothom al.lucina una mica però a nosaltres ens be de gust, sortim de Palud dirección al Col de la Chateaument-Rougon i llavors empalmem amb la Route de les Crestes pujada guapa fins a les antenes i baixarem per l´altre cantó fins a Palud una altra vegada, total 45 km amb 1100 desnivell unes 2 horetes 20'.

21-07-2011:Com cada dia ens llevem a les 8:30 tenim al pa del dia portat pel Guide, sortim després de fer al típic esmorzar a buscar les impressionants parets del Verdón, avui toca el sector Belvèdere, que vol dir mirador en Francés.El Guide ha triat Arete du Belvedere una bona via de 6ª+ de 250 m equipada amb parabolts.Arribem al parking avui no toca rapelar baixarem per un camí d´aventura molt guapo on fas algun destrepe que no vea, val mes no caure.Arribem a peu de via i al Gastón comença a escalar 5b, després un 6ª+ molt pulit amb fisura pero molt xulo i a partir d'aquí es una disfrutada de via pujant per tota la Aresta amb alguna placa amb cantos brutal fins a sortir a la carretera al costat del cotxe un luxe vaya. 5b,6ª+,3c,5b,4c,5c,3c,5b,5b. Total 9 tirades molt recomanables.

Mengem una miqueta no massa per que si no ens ve la mandra i avui anirem a fer un camí que vam veure ahir al mapa "sentiero Martel", es un camí que dona la volta a les gorgues del Verdón la paraula es "BRUTAL", va tota la estona pel costat del riu fen un puja baixa de la ostia, total ens surten 22km 800 metres de desnivell, una volta xulissima amb escales, corriols, arbres, rius,pedres, parets, bosc, tarteres etc.....

22-07-2011:Avui em donat festa al Guide i decidim llevar-nos una mica mes tard amb al Palo i anar a escalar tranquil·lament a un sector d´Esportiva "LA VALAUTE", hem estat mirant la guía i pinta bastant be, ens llevem, esmorzem i a les 10:00 després de fer una mica de compra al super perquè s'estanc acabant les provisions, Molta calor i molts nens escalant, hi havia unes colonies de nens escalant, pero conseguim fer-nos lloc en un raco del sector que hi ha bastantes vies i comencem a escalar, les vies semblem mármol i acabem una mica cansats, perquè tot està molt sobat però al final surten 7 vies encara em fet algo, Anem al càmping dinem un plat de pasta i anem a fer al cafè al bar del poble on mirem l'etapa del Tour, quan acaba sortim a donar un tomb amb bici de carretera sortim de Palud cap al Coll D`ayen i fem tot al port fins a Moustiers-Ste Marie, població que ens va agradar al venir amb la furgoneta, donem un rulo i tornem cap al càmping, finalment surten 1h 40' amb 725 metres de desnivell( guilla, Palo).

23-07-2011:Era al dia de la despedida, però abans de marxar vam decidir fer una via curteta, la zona era molt bona i moderna la via es deia "EL GRINGO LOCO" , vam accedir amb 2 rapels de uns 50 metres, al peu de via, caminant 3 minuts cap a sota hi havia un altre tram de pared de 100m, llavors es podía convinar 2 vies una de sota amb una de sobre però nosaltres per temps vam fer nomes el Gringo loco, via de 5c, 6a,6ª. Bona escalada per acabar i després de dinar vam marxar direcció la Barcelonette on ens esperaven al Killer,Xiscu, Estefan, per començar a fer bicicleta.24-07-2011: Primer dia amb al Killer i compañía, fins ara aviem estat amb le Guide fen activitat diferent mati i tarda, ara tocava llargues sessions de bici de ctra, avui pinta ruta llarga, al Killer ha arribat molt motivat i porte un mapa a les mans ple de apunts i llargues rutes amb florescent, o li robem al mapa o estem perduts....

Sortim de la Barcelonette direcció Coll D'Allós 2247 m, al dia anterior vam baixar amb la furgo i era molt xulo però molt llarg, al final de 2 kilometres al 8 o 9% pero la resta es al 6% ,7% es fa força be , pujem amb al Gaston parlant i parlant davant al Kiler, xiscu, Palo, ja comencen a ensenyar-se les dents, frase del dia: Sube como un viejo i llegaras como un joven....... Baixem cap Allós, després Colmar son agafem una carretera estreta molt guapa que ens pujà al coll de Champs, d´aquí baixem cap a Val Pelens, Entranes i pujem al coll Cayolle 2326 m amb una última baixada que ens porta a la Barcelonette que es de les millors que he fet mai amb bicicleta, espectacular, finalment ruta circular de 125 km amb 3200m desnivell unes 5 horetes 50' de bicicleta....

25-07-2011:Sortideta amb bici de ctra, ja comencen a pesar les hores que portem d´aquestos dies endarrera, el kiler ha consultat el seu mapa màgic i volia fer una volta de 170 km i al final l´hem pogut convence per fer menys, sortim a les 11:00 de la Barcelonette, avui som Palo, Stefan,Xiscú,Kiler, Guilla, anem direcció Jausiers fen uns 15 km abans del Port per comença a escalfar motors, palito obre el pelotón a un bon ritme, les carreteres comarcals no li molen i llavors tira com un cohet, els demès anem al darrera xupan roda, comença el port, 23 km

1600 desnivell es al port que puje mes alt d´Europa tot un luxe, Coll de la Bonette arriba a 2800 m, Estefan amb la seva marxeta va fen, i nosaltres anem tirant intento pujar amb molta cadencia perqué ja començo a tenir les cames tocades, començen les rampes i em marxen una miqueta, després a la part de d'alt quan afluixa una mica al desnivell els torno a recupera.Es un port molt xulo amb bones vistes i una carretera virada fins a dalt, Es deixa fer molt be te trams de 6% 7% algun 8,8% i va convinan una miqueta menys l'últim quilometre que es al mes dur 9,3 %, al Palo, Kiler i Stefan fan la baixada cap a St Dalmes de Selvage i pujen per Coll de la Moutiere que te 3 km de pista forestal sense asfaltar jo amb al Xiscu com que ja en tenim prou baixem cap a la Barcelonette per on em pujat, arribem a la furgo fem un plat de pasta i una cervesseta que juntament amb una bona migdiada ens recupera del tot. Ens surten 3h 15' pedala amb 71 km 1780 metres desnivell.

26-07-2011: Això ja s'acaba i decidim canviar de zona perquè donen plujes locals i volem fer ports nous, pujem amb la furgoneta pel Col de Vars direcció Guillestre, coll molt guapo, un cop a Guillestre anem cap a Chateau-Queyras, una població molt xula que té un Castell molt guapo sobre un turó al mitg del poble, a la sortida hi ha un càmping barato i tranquil 10€ 2 persones i furgoneta 1 dia, des d'aquí pujem al Col D´Izoard amb bicicleta 2360 m, es una carretera que puja a la població Arvieux la Chalp( estació d'esquí nòrdic ) constantment tens imatges que has vist per la televisió dels corredors del Tour fen aquest port.El troç mes dur i mes dolent es arribar al poble Chalps després es una carretera de paelles i rectes amb noms de corredors del Tour al terra, Kiler, Palo, Xiscu per no variar apreten fort i pujen amb 59' i jo pujo amb el Guide mano-mano explicant anècdotes, no tinc gens de ganes d´apretar estic fen turisme.... pujem amb 1 hora 7' no està malament, quan falten 2 km per arribar hi ha la Casse deserte un indret molt peculiar que sembla la lluna, molt guapo. Baixem a Chateau i al Kiler ens convenç per anar a fer un portet que hi ha al costat del poble, total eren 10km quan en portem 6 es una pistota de mala mort sense asfaltar i decidim fer retirada. TOTAL 1400 desnivell 2hores 30' 40 km....

ESQUI MUNTANYA A ORTHLES-CEVEDALE ( ITALIA)

SORTIDA D´ESQUI MUNTANYA AMB LA UEU A ORTLER CEVEDALE

1 dia Sortim del Refugi Branca, jo porto un costipat de la ostia ha sobre m´estic prenen antibiòtic, però les ganes em fan sortir a fer cim, porto molt mal rotllo però amb al cap a terra vaig fen aquest no es al Guilla, però arribarem ¡¡¡ només sortir del refugi travessem una allau de blogs gelats, on algú es treu als esquís, continuem cap a una pala molt dreta i gelada que ens deixa a un coll a la dreta queda tota la glacera del Forni amb la Punta sant Mateo al fons i al Trezzero es veuen increïbles, nosaltres continuem baixant una mica i ens posem en un tub molt dret i gelat que ens deixa a

la part nord de la glacera del Forni, molt bones condicions i les esquerdes tancades amb molta neu, es molt llarga i al final puja per una pala bastant gelada que ens porta a una pla on d´aquí ja remuntem amb esquís per la carena del Palon de la Mare 3703 m, alguns arriben dalt amb esquís i d´altres els deixen a la carena, tots fem cim i després de fer la foto de rigor encarem la baixada cap al Branca, la baixada es bona però al final trobem la neu una mica transformada. Total 6h 30’ amb 1700 metres desnivell positiu.

2 DIA volem creuar del Refugi Branca cap al Refugi Nino Corsi cap al Nord, també passarem de la lombardia cap al Sud del Tirol, sortim a les 6:00 del matí perquè tenim molta feina, cares llargues i poca broma, poc a poc la gent es va despertant i ja comencen a sortir les primeres bromes i el bon ambient, pugem per la Vall di Rosole cap al coll del Pacuale, després de fer un tentempié pugem al Monte Pascuale 3553 m tot amb esquís i molt fàcil, després baixem al coll i per baixar a la glacera del Cevedale hem de passar per un pas una mica delicat amb pedres , la baixada te esquerdes a la part dreta i estan obertes s´ha de vigilar, un cop arribem al pla de la glacera toca posar pells i començar la pujada cap al Monte Cevedale 3770 m , jo ja tenia les pells posades quan sento “cuidado esquí”, un del grup se li escapa l´esqui glacera avall, l´intenten seguir però al cap de 400 metres es cau en una esquerda, m´entres una part del grup continua jo i uns quants mes, ens decidim de treure´l monto una reunió amb uns esquís m´encordo i m’entres m’asseguren baixo a l´esquerda, poc a poc i bona lletra consegueixo agafar l´esquí, ens ha sortir barato, li dono i avui ja m´havia guanyat una cervesa, continuem pujant, al Gerard que a partir de 3000 metres s´adorm, perd una pell, avui semblava que era el dia dels problemas, li deixem una i continuem, pugem al Monte Cevedale sota la forta calor del mati, ultim tram abans d´arribar al coll una llampa de gel de la ostia, alguns moments de crisis, pero al final fem cim, al baixar montem un pasamà amb al Mestre Coca “ Le Guide”. Baixem fins al refu del Casati una baixada molt bona, després de parar i fer un tentempié ens decidim de continuar per la llarga vall que ens porta al Refugi Nino Corsi. Total 8 hores i 1650 m.

3 DIA Sortim del Refugi Nino Corsi, potser un dels mes alpins que em estar almenys no sembla tant hotel, perqué últimament als refugis de muntanya s´haurien de dir Hotels de Muntanya, nomes sortir ens trobem amb un tram difícil de baixada amb pells, no interpretem massa al perill pero després desde l´altra banda miro i vec que i havia una caigudeta per una paret de pedra que no veas, després ens trobem una pala gelada que ens porta al plató on trobarem una vall llarga i ampla amb algun tub entremitg, ja es la 3 vegada que poso cuchilles, si algo he apres aquestos dies es que quan es va tranquil i al Guide posa cuchilles tota la tropa les posa, ningú discuteix res al mestre es al mestre, esclar que pujaría sense cuchilles apretant una mica les dents pero no val la pena estem aquí per relaxar-nos, seguin per aquesta vall arribem al coll del Madriccio des d´aquí pujem al Pic de Beltovo di Dentro 3325m una Ascenció molt fácil on a l´altra banda hi ha les pistes que ens baixaran al pròxim refugi, tot pujan jo de reull vec la Cima Madriccio que te una Aresta que fot una pinta, però be em conformo amb l´altre, Baixem cap al Refugi de Citta di Milano, molt guapo i bon tracte amb unes vistes del Gran Zebru que impresionen bastant. Avui jornada curta, suposo que es perqué la gent es recuperi una mica total 4h 40’ 1200m desnivell positius.

4 DIA Una de les coses que mes malament tenen aquestos refugis Italians es la previsió meteorológica, no hi ha cap parte al Refu, sempre et diuen crec que si, crec que no, farà vent, farà així així, be una putada, doncs ens aixequem el 4 dia i un mal temps de la ostia, esclar si almenys sabéssim si s´arreglarà mes tard o si farà mal temps tot al dia, després d’esmorzar tothom diu la seva, un esclar que podem sortir, l´altre ens haurem de girar, jo mirava al Mestre Coca , ell escoltava a la gent però ja havia pensat que faria. En el moment que vam veure una finestra vam sortir , havia nevat una mica per la nit i feia vent amb bastant fred, nomes arribar a la glacera del Solda ens vam encordar perquè com havia nevat i no coneixíem la zona podíem tenir alguna esquerda, al grupillo molt callat, fa fred i comencen a venir presses per arribar en principi només em de trascollar per pas del lago Gelato, una de les frases de la sortida va ser al Coca dient-li al Jonhy “ venga espavila i tira amunt que això està xupat” , va ser en un moment que hi havia boira i semblava que era una pala molt dreta. Arribant al coll trobem unes peazo esquerdes de la ostia i abans de passar al coll una Rimaya que passem per damunt, al arribar al coll sense treure pells i sense poder tirar fotos, ambient una mica de nervis baixem amb pells per una pala que ens porta a la glacera del Cevedale, tothom anava darrere al gran mestre Coca, ve menys la parella formada per Xavi i Montse que anaven en primera posició destacats,ja,ja,ja,….. Arribem al Refugi del Casati ,alguna congelació en alguna mà i cares gelades, avui en lloc de demanar birres tothom demanava caldos i tes calents, quan feia 5 minuts que estabem allà el grup ja volia tornar a sortir a fer un cimet per acabar la jornada, allà al costat mateix teniem el Pic Solda de 3376 m fem cim amb alguna ráfaga de vent i bastant fred després de pujar-lo vam baixar per una pala espectacular de neu pols que algún va maleir als ossos a la mare naturalesa per fer-la tan pendent.. finalment arribem al Refugi Pizzini, gent molt agradable i bon tracte, jornada de birres com es habitual i pica pica urgellenc com cada dia amb embotits de la Seu i Formatge del Gran Antonio de Albacete.Total 4 hores i 1100 desnivell, jornada curta però les condicions meteorologiques la van fer durilla….

5 DIA Avui es al gran dia tothom té moltes ganes de fer al Gran Zebru, es al objectiu de la Sortida, un cim que el miris per la cara que el miris impressiona molt, la gent està preocupada, a mi nomes em fa por la part de dalt m´ha tocat una cordada que haurem d´anar mes lents del que a mi m´agrada però es un repte que arribem tots a dalt, també amb motiva, el dia abans tot son preguntes a la gent que hi ha al refu, com es puja? Com està la neu? Ens llevem una mica mes tard, esmorzem i a les 7:00 sortim cap al Nord per la glacera del Zebrú, sembla que el temps serà bo, però molt fred, tothom callat no se si es al cim que ens te a tots acollonits, poques paraules, la tònica de sempre, David , Vitrinari de la Cooperativa i un mateix per allà fora de la fila de la gent, Xavi i Montse destacats, i al gran mestre Coca amb tota la fila al darrera, quin goig que fan ¡¡¡¡. Arribem sota al Pso Bottighia una pala que fem amb esquis, a baixat una allau i hi ha força bolos gelats, al peu d´una canal deixem als esquís i comencem a pujar fins a un hombro on fem un tentempie. Em miro a la meva cordada i els pregunto si volen pujar encordats o no? Davant al dubte i veien que al mestre s´encorda decideixo fer-ho, anem pujant a un ritme lent però continuo, m´entres el Vitrinari, al David i al Poli pujen com uns coets, es una pala bastant fàcil d´uns 40 o 45 graus que al final s´aplana una mica per fer l’última canaleta, flanqueig cap a l´esquerra on escaquejem l´Aresta i al cim, per fi al Gran Zebrú 3850 m tots molt contens fem les fotos de rigor e iniciem la baixada, la neu està en perfectes condicions inclús 3 persones de la zona baixen la pala amb esquis,” quins valents”.Nosaltres tirem avall cap al Refugi Pizzini novament a fer una cervesa per celebrar-ho i baixem a dormir al refugi del primer dia Forni, bon sopar i a dormir demà l´últim dia....

TOTAL 6 h 24’ + 30’ baixada Pizzini al Forni 1200 desnivell +

6 DIA Sortim al mati volem fer al Palon de la Mare de 3680 m per no perdre alçada per la vall decidim tirar de Gps i fer una ruta alternativa, tot va be fins que ens colem i pujem abans això fa que després de tubs i mes tubs un laberint de neu i pujades” molt guapo” arribem a la Glassera del Forni, bastantes esquerdes i decidim encordar-nos, ja em tingut 2 baixes al Carles que es trobava malament al matí i la wife del Guide que tenia mal de panxa i ha girar quan feia poc que havíem sortit, avui el Coca ha posat un ritme mes fort de lo habitual, fen així que mes d´un bufes una mica mes de lo normal, les primeres posicions no eren les dels altres dies i la gent no parlava gaire, un cop a la Glacera veiem que l´itinerari es bastant difícil i decidim flanquejar cap a la ruta normal, un cop a la ruta fem un tentempie i al arrancar le Guide surt com si estigues fent una cursa d’esquí de muntanya serà perquè tenim un altre grup al costat s´ha de demostrar que a la colla de la UEU també tenim nervi, je,je,je...finalment després de pujar unes pales amb neu desfeta tothom pensava en la baixada que podia ser de pel·lícula, anem pujant el tram final una mica pesat perquè anàvem darrera d´una parella de veterans, finalment fem cim fotos de rigor i avall la baixada no va estar malament, fins hi tot vam trobar una cornisa per saltar, un servidor es va voler fer al xulo i va acabar rebossat com una croqueta, que hi farem es la preu de la fama.. je,je. Cap al refu a ordenar les coses que a les 4 puja a buscar-nos al taxi.

Total 6h 39’ amb 1500 m desnivell +

Per la nit soparet amb tota la colla( VITRINARI DE LA COOPERATIVA, GUIDE, WIFE, QUE PASA POR AHI, CARLES, PASCUALE, RICARD L´APRENENT, XAVI I MONTSE, JOHNY, AL TONI D´ALBACETE,RAMON EXTREM , DAVID I GUILLA) una mica de gresca i al dia següent cap a l´aeroport, únic inconvenient que vam esperar a l´aeroport moltes hores però molt be tot, una gran sortida en una zona molt guapa i esquiable, molt recomanable per gent amb tots als nivell d’esquí, i sobretot una gran colla d’esquí de muntanya que saben gaudir de la muntanya i pasar-ho molt be..

APA COMPANYS FINS LA PROXIMA UN PLAER........

VIA ISLANDIS "CAVALLERS"

Aquest dimarts vam decidir anar a Cavallers a fer una mica de gel,ere al primer dia que agafava als piolets i tenia moltes ganes d´estrenar les eines noves, al company Marc hi havia estat feia una setmana i ens va dir que feia un temps ideal i va poder punxar fort, durant al viatge ja anabem veient que no hi hauria gaire gel, pero una clásica com l´Islandis la podriem fer, erem 5 i vam decidir fer 2 cordades, una l´Arnau al Capis i un servidor i l´altra al Jordi i al Marc que vàren decidir anar a la via l´Atlantis( no estaba massa formada i no la van poder fer) nosaltres vam disfrutar en els primers resalts de l´Islandis, la campa de neu també estaba molt be i la columna final tot i que estaba formada feia unes rugositats que era molt difícil d´assegudar amb cargols de gel, L´Arnau i jo vam pujar fins a la Reunió del mitg i l´Arnau vam continuar fins que vam decidir baixar-nos, al Capis va arribar amb l´Arnau a una bauma que hi ha mes amunt i després van rapelar fins al terra, jo també vaig rapelar des de la reunió.
Una bona disfrutada llastima del tram final i cap a casa fins a la proxima....

CRONOESCALADA NOCTURNA VALLTER

Bon començament de temporada, un mes força carregat d´entrenos i tot i que la intensitat no ha predominat en els meus entrenos, bon resultat amb una primera pujada una mica agonica pero a la segona ja vaig trobar la intensitat adequada, la cosa va per bon cami....

Comença la temporada 2011 amb record de participació a la Crono nocturna de Vallter. Ahir dissabte a la tarda, es va disputar la primera prova de la temporada 2010-2011, a l'estació d'esquí de Vallter. Tot i la manca de neu, quasi 90 corredors van encendre el frontal per fer les dues pujades a Marmottes, de 333m de desnivell que l'organització havia preparat. Es van complir els pronòstics i els guanyadors de la prova van ser els mundialistes Marc Pinsach amb 00:30:43 i en noies Gemma Arró 00:36:44.

GENERAL MASCULINA RECORREGUT A

1.-MARC PINSACH 30'43" TOTAL 2 PUJADES

2.-AGUSTI ROC 31'40"

3.-NIL CARDONA 32'26"

4.-MARC POMA 33'12"

5.-JOAN TORNE 33'25"

6.-XAVIER SADURNI 34'19"

7.-XAVIER GUILLAMO 34'19"

8.-JORDI PALOMARES 34'25"

9.-MARC REIXACH 34'40"

10.-MANEL PELEGRINA 35'28"

GENERAL FEMENINA

1.-GEMMA ARRO 36'44"

2.-TINA BES 41'33"

3.-PILAR QUESADA 43'14"

4.-MARTA GARCIA 43'40"

5.-MARIA FARGUES 45'21"

RECORREGUT B "1 PUJADA"

1.-MARC RIERA 18'24"

2.-ORIOL BERTRAN 20'19"

3.-LLUIS ILLA 30'07"

Tot plegat va acabar amb un sopar de germanor i sorteig de material per tothom. Així doncs donem per encetada la temporada i us esperem a tots el proper cap de setmana al Pas de la Casa i Eyne Cambre d'aze.

VIATGE DOLOMITAS 2010

Que podem fer 9 dies a dolomitas?

Disposats a començar les vacances al Ricard em passa a buscar amb la seva furgoneta per casa, tot son bosses ben ordenades( IKEA) que funcionen molt be, motxilles i botes, res que nomes anem 2 i casi emplenem tota la furgoneta.

Després de 11 hores ens parem a dormir a una àrea de Servei just entrar a Itàlia, al dia següent ens aixequem i després d´esmorçar continuem al viatge direcció Gènova, Trento i pel costat del Lago di Garda cap a Madonna de Campiglio on tenim un parell de mapes de la zona de Gruppo di Brenta, després de visitar la ciutat ens adonem que la zona no ens motiva gaire molta pijeria, maximo dutti, Adolfo Domínguez, res que sortim d´aquí en direcció Canazei que això es troba més a la dreta, pujant fins a trento i abans d´arribar a Bolzano trenquem a dreta fins a Canazei molt recomanable.

Aquí hi ha càmping es pot aparcar amb l´autocaravana als ports de muntanya, pots escalar, hi ha moltes rutes per fer BTT, pots fer ports amb bici de ctra, Ferrates etc….

1DIA: Anem a dormir sota el Paso de Sella, i per començar sortim amb les motxilles decidits a fer una volta circular per SASSOLUNGO una zona al costat del GRUPPO DEL SELLA, aquesta volta va pel sender 526,528 cap al refugi de Seteur i després cap al refugi Comici-Hutte 2153m ,puja per una bonica vall cap al refugi Vicenza i d´aquí s´enfila per una caminet pedregós i dret cap al refugi Forcella Sassolungo on baixa per una tartera molt dreta fins al paso di Sella on tenim la furgoneta. Dinem i per la tarda anem a fer una via ferrata que hi ha a la zona (Ferrata de Col Rodella) 110 metres de desnivell de ferrata molt ben equipada amb poques escales , molt facileta i curta però ens serveix per saber com funcionen les ferrates a Dolomites..

2 DIA: Baixem cap a Canazei ( eviteu baixar a les 5 o 6 tarda a la rotonda del poble es formen cues bastant llargues) i d´aquí ens anem al càmping a dormir per fer-nos una bona dutxa i conectarnos al mon real ( intenet) una estoneta, al mati ens aixequem un bon esmorzar i després de fullejar un llibre que ens ha deixat el nostre col.lega Gastón veiem una Via Ferrata que es diu Tridentina que ocupa tot un llibre senser i pensem que pot valdre la pena anar-la a fer.

Es a la zona del Paso di Gardena, direcció Corvara in Badia, arrivem força tard a fer-la i trobem bastanta cua, la Ferrata es molt fàcil i esta força be, te 2 parts la primera anem força be adelantant gent però a la segona es forma un tap de gent i fem una miqueta de cua, La Ferrata té 600 metres de desnivell i puja al Pisciadú 2985 metres, després es passa un Pont penjat i s´entra en un altiplà on hi ha al refu de Cavazza di Pisciadú,

després la baixada per una vall paral.lela i arribem al cotxe on menjem una miqueta i anem a un riu molt proper per fer-nos una dutxeta, baixem a Corvara on anem a fer unes birres i sopem una miqueta i anem a dormir al Passo Pordoi.

3 DIA: AVui em decidit mirat al llibre i fer una de les Vies Ferrates mes difícils de la zona, després d´esmorzar ens dirigim cap al Ossario del Pordoi que es una mena d´edifici on hi ha tombes amb personatges importants morts per la 2 Guerra Mundial i d´aquí fem una pujada molt directa fins sota les impressionants parets del Piz Boe, pujant llegim un cartell que posa obligatori corda per algun pas esposat que hi ha a la ferrata i ja començen els dubtes em d´anar a buscar la corda a la Furgoneta? Al final decidim tirar amunt i sobre la marxa, la primera part es dura la segona part es molt disfrutona, algun punt sense cable , es puja al Piz Boe de 3152 m on hi ha al refugi Piz Boe, aquí fem un tentempié i agafem la baixada cap al refugi Forcela Pordoi on s´agafa una tartera molt dreta i disfrutona fins al cotxe.

A la Ferrata li posen 4,4 al llibre de dificultat técnica i es bastant física sobretot la primera part, te algún punt esposat però res que no faci una persona habituada a l´alta muntanya, te poques escales, es com una via d´escalada amb una sirga al cantó per assegurar-te.Té uns 900 metres de desnivell total ( 400 de ferrata) i es tarda unes 5 i 6 hores pujar i baixar.

4 DIA: Com que ja em fet molta activitat a la zona del Grupo del Sella ens decidim anar a la Marmolada una zona que ens va aconsellar un amic on es pot fer activitat variada i a sobre tenim la glacera de la Marmolada( la neu es el nostre terreny). Dormim al parking de sobre al Llac artificial Stausee, al mati ens aixequem esmorzem una miqueta i agafem la pujada molt dreta i dura cap al refugi Pian dei Fiacconi 2625 al Ricard posa un ritme infernal degut a la mala ostia que porta( no posaré al motiu, el que passa a dolomites es queda a dolomites), d´aquí una baixada borejant una aresta al costat de la glacera pel cami 606 fins al coll de la Marmolada sota unes parets impressionants, trobarem algun tram amb neu que no fara falta grampons,nomes amb al piolet a la mà el podrem passar, al peu de la pared agafarem la via ferrata de la Marmolada i pujarem fins a la Punta Penia 3342m aquí per variar trobem un refu, aixó es la ostia aquestos italians posen refus a tot arreu,una cocacola i després d´encordarnos baixarem per la glacera

fins una canal que hem de baixar i tornar agafar la glacera, aquí un tram d´esquerdes i després de superar-lo continuem fins al refugi de Capanna al Ghiacciao 2700m i tornar agafar al cami de pujada fins al cotxe. Una activitat molt complerta d´unes 6 o 7 hores amb 1400 m desnivell +, combinada amb glacera encordats, via ferrata i trekking amb pujada, bastant aconsellable i divertida.Material necessari: casc,piolet, grampons, corda de glacera, algun cordino i Mosquetó, arnés,dissipadora de ferrata i molta aigua.

5 DIA: Ens hauria fet gracia fer mes coses per la Marmolada perquè es un lloc molt guapo, peró també volíem anar a veure Cortina d´Ampezzo i fer la volta a les 3 Cimas de Lavaredo, la ciutat de Cortina es una mica estressant no l´aconsello, peró es pot passar de llarg i pujar cap a les Tres Crosi direcció al Llac Misurina , en aquesta zona tot son cartells de prohibit dormir i aparcar, un rotllo,pero una mica mes endavant llac d´Antorno pujant a l´esquerra hi ha un petit racó per poder aparcar la furgo i dormir. Al mati ens aixequem i ens dirigim direcció Refugi Auronzo, normalment la gent puja amb cotxe fins aquí, peró et claven 20 o 30 euros i nosaltres vam agafar un corriolet que poc a poc s´anava fen durillo pero molt guapo, un cop vam arribar al refu,molta concentració de gent , vam sortir en direcció a les agulles del rellotge cap al col di Mezzo, per no seguir el mateix camí que tothom, decidim pujar una miqueta i anar mes per sota de les cimes de lavaredo quan portem una estona ens donem compte que puja molt i escurçarem massa i tornem a baixar cap al camí original, quan portem una estoneta el meu cap em deia que avui seria el trekking entre Roberto Pedrinni i Immanuela Branzati no veas quin pijerio, després anem al col Forcellina mirant les impressionants 3 cimas de Lavaredo i en direcció al refugi de Locatelli, on agafem tota la galeria impressionant que ens puge per l´aresta del Paterno (portar frontal la galeria es llarga i fosca) d´aquí agafem al camino atrezzazo que ens puja al Monte Paterno 2744m molt guapo i unes vistes increíbles de tota la vall,vigilar la part de dalt hi ha algún tram esposat, d´aquí tornem a baixar fins al coll on agafem un camí de baixada que ens porta per dintre de la roca molt recomanable, i ens deixa al refugi de Lavadero( portar dissipadora, arnés i casc ) un cop al refu sortim en direcció al refugi Auronzo i una horeta mes cap al cotxe, Total 7 hores amb activitat variada, trekking, ferrata, i al Monte Paterno molt guapo.

l´experiència força bona,un lloc molt recomanable per anar a fer trekings, ferrates, escalar, btt, bici ctra , i anar-hi amb la parella amb als amics perquè hi ha tot tipus de dificultats, a mi personalment la millor zona es la de Canazei, perque no hi ha tant gent i pots anar mes al teu rotllo, cap problema per aparcar on vulguis , després la zona de Cortina molt pijerio peró la zona es guapa per fer activitat mínim visitar les 3 cimas de Lavaredo. L´únic problemilla es que queda una mica lluny penseu en 2 dies d´anar i 2 de tornar per anar-hi tranquils.

Pagines web interesants:

- www.vieferrate.it